Ponències Destacades 2025
Implementación de la nueva directiva, retos y perspectivas. [ESP]
La nueva Directiva Europea de Calidad del Aire (UE) 2024/2881 representa un avance transcendental en la búsqueda de una atmósfera más limpia y saludable en Europa. Con una meta de cero contaminación en 2050 y el propósito de alinearse con las directrices revisadas de la OMS del 2021, esta directiva busca que la salud humana, los ecosistemas naturales y la biodiversidad no se vean afectados por la calidad del aire tal y como viene ocurriendo; es por esto que trae consigo una serie objetivos y desafíos para la Unión Europea y, por supuesto, para España. Entre las novedades y puntos clave de la directiva, podríamos destacar: novedades en los métodos de evaluación; nuevos contaminantes a evaluar y creación de los ‘supersites’; establecimiento de valores límite más estrictos, umbrales de alerta e información; información en materia de cumplimientos y aplazamientos y acceso a la justicia por parte de la ciudadanía. Esto plantea significativos retos y desafíos tanto a nivel técnico, científico como institucional.
Mesurar l’invisible: Partícules Ultrafines en la nova Directiva Europea
Oriol Martínez ens convida a recórrer l’evolució tecnològica del mesurament de la qualitat de l’aire, des dels primers sistemes implantats als anys 80 fins a les solucions d’avantguarda actuals per a la mesura de Partícules Ultrafines. Aquest recorregut posa en valor l’impacte del desenvolupament industrial i empresarial en el sector, així com els avenços aconseguits gràcies a la col·laboració entre fabricants, institucions i administracions.
La sessió comptarà amb la intervenció del Sr. Frank Tettich, Division Manager de Nano Instruments a GRIMM Aerosol Technik, qui presentarà la implementació de tecnologies de mesura de partícules ultrafines a escala europea i el seu paper clau dins el nou marc normatiu que proposa la Directiva Europea de Qualitat de l’Aire.
London’s air pollution story: from pea soup smog to an ultra-low emission CITY
Frank Kelly ens guiarà a través de les diverses iniciatives preses per abordar aquests importants problemes de contaminació atmosfèrica i salut a Londres. El 1952, una combinació tòxica de l'aire fred, immòbil i boirós de Londres va provocar un desastre de contaminació. Això va ser l'impuls per a la Llei d'aire net de 1956, l'objectiu principal de la qual va ser reduir la crema de carbó domèstic. Tanmateix, a mesura que es resolia un contaminant atmosfèric, se'n desenvolupava un altre a Londres i, de fet, a moltes ciutats del món: el trànsit. Treballant amb successius alcaldes a Londres, es van desenvolupar polítiques per avançar cap al punt en què la contaminació atmosfèrica ja no representi un risc significatiu per a la salut humana.
De l’aula a la comunitat: ciència ciutadana i innovació social en la investigació de les partícules d’abrasió dels pneumàtics
Glòria Carrasco (gloria.carrasco@isglobal.org) i Celia Santos (celia.santos@isglobal.org).
Les partícules de desgast dels pneumàtics sorgeixen de l'abrasió entre els pneumàtics i la carretera, i estan formades per particules de diverses mides i additius de cautxú (TRAs). Recentment, alguns productes de transformació dels TRAs s'han reconegut com un contaminant ambiental important, potencialment més significatiu que les emissions de combustió. Tanmateix, hi ha una manca d'estudis que hagin investigat els impactes ambientals i les exposicions humanes a aquests productes químics. El projecte CIRCULATE ha tingut com a objectiu dur a terme un diagnòstic participatiu inicial de l'exposició ambiental i humana als TRAs en entorns urbans a l’Área Metropolitana de Barcelona. Així doncs, estudiants de secundària van codissenyar i desenvolupar la metodologia per a la recollida i anàlisi de dades, van desplegar la recerca i, finalment, van idear, dissenyar i implementar solucions innovadores basades en l'evidència científica obtinguda.
Plans de qualitat de l’aire
El Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027, es va aprovar mitjançant el Decret 132/2024, de 30 de juliol, i que aprova també el Pla d’acció a curt termini per alts nivells de contaminació de l’aire i les determinacions normatives per assolir els objectius de qualitat de l’aire. L’objecte del Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027, és establir les mesures necessàries per assolir el compliment dels valors límit i dels valors objectiu regulats al Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire, per als contaminants diòxid de nitrogen (NO2), partícules en suspensió de diàmetre aerodinàmic inferior a 10 micres (PM10), partícules en suspensió de diàmetre aerodinàmic inferior a 2,5 micres (PM2,5), benzo(a)pirè (B(a)P) i ozó (O3), i tendir a l’assoliment dels valors límit i objectiu previstos a la Directiva (UE) 2024/2881, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2024, sobre la qualitat de l’aire ambient i una atmosfera més neta a Europa.
Avaluació de la qualitat de l’aire en zona afectada per inundacions. El cas de la DANA de València
El 29 d'octubre de 2024, una DANA va portar a València intenses pluges torrencials, provocant greus inundacions, la pèrdua de vides humanes, importants danys materials, el col·lapse d'infraestructures i seriosos riscos per a la seguretat ciutadana. La insuficient planificació urbana, juntament amb els efectes del canvi climàtic, van contribuir a agreujar significativament les conseqüències d'este esdeveniment extrem.
Cada any, fenòmens d'este tipus posen a prova tant a la població com als servicis d'emergència. Un efecte col·lateral va ser la resuspensió de pols després de l'assecat dels sediments deixats per les aigües, la qual cosa va derivar en un preocupant deteriorament de la qualitat de l'aire degut a nivells extraordinàriament alts de contaminació.
A continuació, s'analitzarà l'estratègia de vigilància i control implementada davant estes contingències.
Global Open Air Quality Standards (GO AQS) for Indoor Spaces
Global Open Air Quality Standards (GO AQS) is a novel framework, addressing the global need for a unified, transparent, and science-backed benchmark for clean air indoors. Recognizing the limitations of existing air quality indices and the varying regulations across countries, Global Open Indoor Air Quality Standards (GO IAQS) aims to provide a universal and easy-to-understand measure of air quality. Another key feature of GO AQS is the GO IAQS Score, aka the Air Quality Index. This simplified index, aligned with color-coded health risk categories enables clear communication of air quality information to the public. GO AQS is steered by a diverse committee composed of scientists, public health professionals, and air quality experts. This democratic structure, with equal voting power among members, ensures broad consensus and accountability in establishing and maintaining these vital air quality standards.
RI-URBANS: Els nous paràmetres de qualitat de l'aire
El projecte RI-URBANS coordinat pel CSIC i amb 26 socis de tota Europa ha suggerit mesurar nous contaminants de qualitat d'aire, com ara partícules ultrafines, carboni negre, amoníac, potencial oxidatiu, composició de PM per un assessorament molt més avançat en qualitat de l'aire. La nova Directiva (UE)2024/2881 ha incorporat molts d'aquests paràmetres a la nova xarxa de supersticions de qualitat de l'aire de fons urbà i rural. Es presenten els documents guia per implementar les 16 eines propostes i es mostra el valor afegit d'implementar-les.
Nivells de benzo(a)pirè (BaP) a Europa i estudis d'immissió realitzats des de la Diputació de Barcelona
El benzo(a)pirè (BaP) és l'únic hidrocarbur aromàtic policíclic (HAP) que té un valor objectiu anual establert en l'aire ambient per protegir la salut. Està classificat com a cancerigen. A Europa, és un dels tres contaminants que superen els valors legislats a més estacions de control, conjuntament amb les partícules PM10 i l'ozó. Les principals fonts d'emissió són les combustions de biomassa i carbó. Els estudis realitzats des de la Diputació de Barcelona mostren que puntualment ens podem trobar amb nivells elevats al territori. Tot i ser un contaminant poc conegut, cal tenir-lo present.
Transició cap a un aire més net al Port de Barcelona
Joaquim Cortés exposa les accions i reptes en la gestió de la qualitat de l’aire al port. S’analitzen les principals problemàtiques, com les emissions dels vaixells i l’activitat logística, així com les estratègies implantades per reduir l’impacte ambiental i millorar la salut urbana.
Estratègies en la DUM per a reduir emissions
La ponència del Dr. Francesc Robusté (UPC) presenta estratègies innovadores en la distribució d'última milla per reduir les emissions contaminants. S'analitzen models logístics sostenibles, tecnologies emergents i polítiques públiques que optimitzen l'eficiència del repartiment urbà, contribuint a una millor qualitat de l'aire a les ciutats. Ell és expert en planificació de mobilitat urbana, logística, tarificació viària, autobusos, aeroports i anàlisi de trànsit.
Experiències de mobilitat sostenible en entorns rurals
La mobilitat és un factor clau pel desenvolupament rural, ja que afecta la qualitat de vida de les persones i la capacitat d'un territori per retenir població. Històricament, l'administració pública ha dedicat pocs esforços a millorar la mobilitat als entorns rurals, i les polítiques de mobilitat sostenible s'han centrat majoritàriament a les àrees urbanes. Tanmateix, durant els darrers anys han sorgit diverses iniciatives innovadores que demostren que no només cal actuar per millorar la mobilitat a les àrees rurals, sinó que, a més a més, en aquests territoris també es pot avançar cap a nous models de mobilitat més sostenible.